domingo, 26 de octubre de 2014

Real Madrid - F.C. BARCELONA 25/10/14

Barça cap a on anem? Aquesta lliga és com les ultimes. Durant la crisi econòmica, dos grans clubs, Barcelona i Reial Madrid, amb els seus grans pressupostos i el tercer candidat, l’Atlètic de Madrid i com a jutge de la Lliga el València o Sevilla. El campió perdrà molts pocs punts però el Barça no pot arribar com l'any passat al final de les tres competicions i perdre-les totes arrossegant-se pel camp.
Després de tres mesos de competició podem avaluar al nostre equip i encara que vagi líder a la lliga i fins avui no hi hagi encaixat gols, no podem puntuar alt, ja que els dos partits amb equips en teoria del nostre nivell, l'equip encaixa tres gols, més per errors de l'equip que per encert del contrari. El Barça arriba a París amb la baixa de l’estrella de l’equip local, Ibrahimovic, el club blaugrana perd a París 3-2 donant una imatge de debilitat defensiva preocupant.
Arriba el dia del Bernabéu i amb una alineació que pretén sorprendre a l'equip merengue, on en cadascuna de les situacions d'aquestes posicions surt perdent, rep una altra vegada tres gols, de la mateixa manera que a París. Els dubtes defensius fan del Barça un equip feble i amb molts dubtes.
El primer gol ve precedit per un penal molt evitable de Piqué, d'una jugada per la dreta de la defensa del Barça amb entrada a l'àrea de Marcelo, el jugador blanc pretenia fer una passada oberta i llançant-se a terra amb el braç separat del cos, gairebé bloca la pilota en una acció inexplicable comet un penal tan clar com ximple. Piqué, que està realitzant una temporada nefasta, sembla pel seu entorn més a un David Beckham que un central del Barça. Potser Guardiola tenia raó en Gerard Piqué i seria el moment de fer un canvi de cromos i portar un nou central de màxim nivell i que el marit de la cantant, nét de l'exdirigent fill de l'escriptor etc. canviés d'aires. Aquesta temporada s'està guanyant a pols no sé si un lloc a la banqueta o la grada, també dic que el canvi hauria de ser d'un central de nivell perquè el Sr. Zubizarreta ha portat dos aquest any un, m'ha sorprès i l'altre porta quatre mesos sense jugar per les lesions.
El segon gol tothom veia a venir que arribaria de córner o de falta a pilota parada, llavors l’entrenar pensa: "sorprenc a tots i trec a Mathieu a la banda esquerra". D'aquesta manera, Ronaldo, Benzema i Sergio Ramos no tindran possibilitats. Doncs, el que passa és que Pepe entra per dins sense oposició més sol que un mussol. Mathieu que sortia, sembla ser, per donar-li alçada a la defensa es troba sol, sense marcar a ningú perquè el Reial deixa aquesta banda buida, per només jugar per la dreta. Ni el mateix Carbajal puja per la banda ja que té prou feines per marcar Neymar. Mathieu ajuda als seus companys, ha prodiga en atac però les seves limitacions tècniques són importants, ofensivament és molt superior Alba. Luis Enrique col·locant a Mathieu a l'únic que sorprèn és a Bale, que des de la grada pensa que d'haver jugat s'hauria fet un fart de pujar i fer mal per la seva banda. Encara sort que per lesió no va jugar.
I atenció al tercer canvi de Xavi per Rakitic, curiosament els dos llançadors de córner del Barça. Sense haver tocat pilota i entrar en fred treu un córner a l'entrada de l'àrea per la dreta del semicercle ras i fluix (m'imagino de jugada assajada) que interfereix un jugador del Reial, però la pilota arriba a la línia del centre del camp, just al costat de la línia de banda, i entre Iniesta (molt malament físicament i jugant intermitentment) i Mascherano es fan un p ... embolic i li deixen la pilota a l'equip blanc, gairebé al complet, contra un solitari Claudio Bravo. Semblava un escamot d'afusellament contra el porter.
Hi ha uns principis bàsics en el futbol: no es pot rebutjar la pilota cap al centre de la defensa, no podem fer un canvi quan l'equip defensa en una jugada a pilota parada i un jugador que surt no pot treure una falta o un córner, no entenc perquè Rakitic va treure el córner així, sent la primera pilota que toca, millor un córner en curt i ja està.
Resumint, un de penal ximple, un altre a pilota parada, que és el que més segurament havien preparat i finalment el tercer que va semblar més de pel·lícula de Charlot que una altra cosa.
Tant fitxatge per acabar jugant amb el mateix centre del camp de sempre, un Sergio Busquets que sembla estancat, Xavi, el millor jugador de la història del club, no arriba bé físicament, quan davant té a jugadors de molt nivell físic i tècnic. Iniesta mai ha estat un portent físic i cada vegada està més lent en les seves accions. Alentir i jugar tantíssim en horitzontal davant del Madrid, que et mata a la contra, és molt perillós. El Barça està col·locat completament en el seu camp tocant i tocant i si no finalitza la jugada, aconsegueixen que el Madrid, a la contra, amb dos passades aconsegueix una jugada de gol, i com que no necessita gran nombre de jugadors per a l'atac, té la defensa preparada i ben col·locada per un altre atac blaugrana. Iniesta és un dels millors jugadors del món però, personalment, crec que no té els números d'aquest gran jugador que és, mig ofensiu i de vegades per la banda d'atac no és jugador que vegi porta i acaba les temporades amb pocs gols. Bon passador però tampoc amb números estratosfèrics, altres companys seus donen més passades de gol que Iniesta, jugador tècnic amb molta classe però que necessita parar la pilota fer diversos tocs per jugar amb el company. Crec que la bellesa del seu joc no és tan efectiva i dubto que en un equip vertical com el Reial Madrid o Chelsea fos titular.
Aquest centre del camp amb tres jugadors i que en teoria es sumava Messi amb l’ajuda, també, d'Alves havia de bregar amb James, Modric, Kroos i Isco, quatre jugadors molt més joves, infinitament més físics i tècnicament al nivell. El Madrid s'oblida dels Alonso, Khedira, Illarra, Coentrao i li dóna joventut i classe al seu centre del camp i ,d'una vegada, s'oblida de donar múscul a mig camp amb invents com posar a Pepe o Ramos de pivot. Es van prendre el luxe de fer un parell de “rondos” als culers i ,fins i tot, es van repartir la possessió i això que durant l'últim quart d'hora els blancs li van donar la pilota als blaugranes, i aquests van repetir al que ens tenen acostumats: joc horitzontal sense rapidesa i amb un Madrid sortint a la contra com fletxes, clara demostració del seu joc és el tercer gol merengue.
En atac el millor va venir per la part esquerra, amb un Neymar que està en ratxa. Un nou de veritat (res de fals nou) amb arrossegament i desmarcatge continu en posicions de gol. Tinc il·lusió i bons auguris amb Suárez, tot i que l’aposta de posar de titular a l’uruguaià era més per espantar als blancs. Veient l'estat de Pedro el millor era col·locar Suárez de titular. Messi és el millor jugador del món, però avui (temporades enrere no, era extraterrestre) és humà i no sempre és el que soluciona tots els problemes, encara que crec que amb Suárez caldrà recol·locar-lo en el camp. A més a més Messi ha de tenir un company que s’ha de multiplicar en tasques defensives i per descomptat que això no ho pot fer ni Iniesta ni Xavi.
Aquest trident, contra equips de meitat de la taula cap avall pot fer trencats històrics, però contra equips ben estructurats, si el centre del camp no corre, ens passarà el de les dues últimes i úniques derrotes.
Si hagués de culpar a una sola persona de la derrota seria Luis Enrique. Va pagar la “novatada” d'un gran partit, en aquests partits està tot inventat i creure que podia sorprendre a un vell llop com Ancelotti amb una alineació, era molt complicat. L'entrenador merengue va treure el seu millor equip i va jugar de la millor manera per fer-li mal al Barça, va seguir jugant igual tot i estar per sota en el marcador. A punt va estar el Barça de tancar el partit en un parell de jugades, però el Madrid va seguir jugant igual, i així va acabar golejant al líder, un líder sense presència, feble i que va sortir del Bernabéu ferit, no de mort però si tocat.
La plantilla és la és, però un mira a la banqueta i busca nivell i no el troba, els canvis del Bernabéu van ser Rakitic, Pedro i Sergio Roberto però poc més hi havia a la banqueta i a la grada amb l'excepció d'Alba, poca cosa hi havia per intentar aixecar el partit. Algun dia caldria demanar-li explicacions a Zubizarreta pels fitxatges de Vermaelen, Douglas, etc.
La temporada gairebé acaba de començar, hi ha temps per corregir errors encara que aquest no sigui el camí.

Visca el Barça.