Barça cap a on anem? Aquesta lliga és com les ultimes. Durant
la crisi econòmica, dos grans clubs, Barcelona i Reial Madrid, amb els seus
grans pressupostos i el tercer candidat, l’Atlètic de Madrid i com a jutge de
la Lliga el València o Sevilla. El campió perdrà molts pocs punts però el Barça
no pot arribar com l'any passat al final de les tres competicions i perdre-les
totes arrossegant-se pel camp.
Després de tres mesos de competició podem avaluar al nostre
equip i encara que vagi líder a la lliga i fins avui no hi hagi encaixat gols,
no podem puntuar alt, ja que els dos partits amb equips en teoria del nostre
nivell, l'equip encaixa tres gols, més per errors de l'equip que per encert del
contrari. El Barça arriba a París amb la baixa de l’estrella de l’equip local,
Ibrahimovic, el club blaugrana perd a París 3-2 donant una imatge de debilitat
defensiva preocupant.
Arriba el dia del Bernabéu i amb una alineació que pretén
sorprendre a l'equip merengue, on en cadascuna de les situacions d'aquestes
posicions surt perdent, rep una altra vegada tres gols, de la mateixa manera
que a París. Els dubtes defensius fan del Barça un equip feble i amb molts
dubtes.
El primer gol ve precedit per un penal molt evitable de
Piqué, d'una jugada per la dreta de la defensa del Barça amb entrada a l'àrea
de Marcelo, el jugador blanc pretenia fer una passada oberta i llançant-se a
terra amb el braç separat del cos, gairebé bloca la pilota en una acció
inexplicable comet un penal tan clar com ximple. Piqué, que està realitzant una
temporada nefasta, sembla pel seu entorn més a un David Beckham que un central
del Barça. Potser Guardiola tenia raó en Gerard Piqué i seria el moment de fer
un canvi de cromos i portar un nou central de màxim nivell i que el marit de la
cantant, nét de l'exdirigent fill de l'escriptor etc. canviés d'aires. Aquesta
temporada s'està guanyant a pols no sé si un lloc a la banqueta o la grada,
també dic que el canvi hauria de ser d'un central de nivell perquè el Sr.
Zubizarreta ha portat dos aquest any un, m'ha sorprès i l'altre porta quatre
mesos sense jugar per les lesions.
El segon gol tothom veia a venir que arribaria de córner o
de falta a pilota parada, llavors l’entrenar pensa: "sorprenc a tots i trec
a Mathieu a la banda esquerra". D'aquesta manera, Ronaldo, Benzema i
Sergio Ramos no tindran possibilitats. Doncs, el que passa és que Pepe entra per
dins sense oposició més sol que un mussol. Mathieu que sortia, sembla ser, per
donar-li alçada a la defensa es troba sol, sense marcar a ningú perquè el Reial
deixa aquesta banda buida, per només jugar per la dreta. Ni el mateix Carbajal
puja per la banda ja que té prou feines per marcar Neymar. Mathieu ajuda als
seus companys, ha prodiga en atac però les seves limitacions tècniques són
importants, ofensivament és molt superior Alba. Luis Enrique col·locant a
Mathieu a l'únic que sorprèn és a Bale, que des de la grada pensa que d'haver
jugat s'hauria fet un fart de pujar i fer mal per la seva banda. Encara sort
que per lesió no va jugar.
I atenció al tercer canvi de Xavi per Rakitic, curiosament
els dos llançadors de córner del Barça. Sense haver tocat pilota i entrar en
fred treu un córner a l'entrada de l'àrea per la dreta del semicercle ras i fluix
(m'imagino de jugada assajada) que interfereix un jugador del Reial, però la
pilota arriba a la línia del centre del camp, just al costat de la línia de banda,
i entre Iniesta (molt malament físicament i jugant intermitentment) i Mascherano
es fan un p ... embolic i li deixen la pilota a l'equip blanc, gairebé al
complet, contra un solitari Claudio Bravo. Semblava un escamot d'afusellament
contra el porter.
Hi ha uns principis bàsics en el futbol: no es pot rebutjar
la pilota cap al centre de la defensa, no podem fer un canvi quan l'equip
defensa en una jugada a pilota parada i un jugador que surt no pot treure una
falta o un córner, no entenc perquè Rakitic va treure el córner així, sent la
primera pilota que toca, millor un córner en curt i ja està.
Resumint, un de penal ximple, un altre a pilota parada, que
és el que més segurament havien preparat i finalment el tercer que va semblar
més de pel·lícula de Charlot que una altra cosa.
Tant fitxatge per acabar jugant amb el mateix centre del
camp de sempre, un Sergio Busquets que sembla estancat, Xavi, el millor jugador
de la història del club, no arriba bé físicament, quan davant té a jugadors de molt
nivell físic i tècnic. Iniesta mai ha estat un portent físic i cada vegada està
més lent en les seves accions. Alentir i jugar tantíssim en horitzontal davant
del Madrid, que et mata a la contra, és molt perillós. El Barça està col·locat
completament en el seu camp tocant i tocant i si no finalitza la jugada, aconsegueixen
que el Madrid, a la contra, amb dos passades aconsegueix una jugada de gol, i com
que no necessita gran nombre de jugadors per a l'atac, té la defensa preparada
i ben col·locada per un altre atac blaugrana. Iniesta és un dels millors
jugadors del món però, personalment, crec que no té els números d'aquest gran
jugador que és, mig ofensiu i de vegades per la banda d'atac no és jugador que
vegi porta i acaba les temporades amb pocs gols. Bon passador però tampoc amb
números estratosfèrics, altres companys seus donen més passades de gol que
Iniesta, jugador tècnic amb molta classe però que necessita parar la pilota fer
diversos tocs per jugar amb el company. Crec que la bellesa del seu joc no és
tan efectiva i dubto que en un equip vertical com el Reial Madrid o Chelsea fos
titular.
Aquest centre del camp amb tres jugadors i que en teoria es
sumava Messi amb l’ajuda, també, d'Alves havia de bregar amb James, Modric,
Kroos i Isco, quatre jugadors molt més joves, infinitament més físics i
tècnicament al nivell. El Madrid s'oblida dels Alonso, Khedira, Illarra,
Coentrao i li dóna joventut i classe al seu centre del camp i ,d'una vegada,
s'oblida de donar múscul a mig camp amb invents com posar a Pepe o Ramos de
pivot. Es van prendre el luxe de fer un parell de “rondos” als culers i ,fins i
tot, es van repartir la possessió i això que durant l'últim quart d'hora els
blancs li van donar la pilota als blaugranes, i aquests van repetir al que ens
tenen acostumats: joc horitzontal sense rapidesa i amb un Madrid sortint a la
contra com fletxes, clara demostració del seu joc és el tercer gol merengue.
En atac el millor va venir per la part esquerra, amb un Neymar
que està en ratxa. Un nou de veritat (res de fals nou) amb arrossegament i
desmarcatge continu en posicions de gol. Tinc il·lusió i bons auguris amb
Suárez, tot i que l’aposta de posar de titular a l’uruguaià era més per espantar
als blancs. Veient l'estat de Pedro el millor era col·locar Suárez de titular.
Messi és el millor jugador del món, però avui (temporades enrere no, era
extraterrestre) és humà i no sempre és el que soluciona tots els problemes,
encara que crec que amb Suárez caldrà recol·locar-lo en el camp. A més a més
Messi ha de tenir un company que s’ha de multiplicar en tasques defensives i
per descomptat que això no ho pot fer ni Iniesta ni Xavi.
Aquest trident, contra equips de meitat de la taula cap
avall pot fer trencats històrics, però contra equips ben estructurats, si el
centre del camp no corre, ens passarà el de les dues últimes i úniques
derrotes.
Si hagués de culpar a una sola persona de la derrota seria
Luis Enrique. Va pagar la “novatada” d'un gran partit, en aquests partits està
tot inventat i creure que podia sorprendre a un vell llop com Ancelotti amb una
alineació, era molt complicat. L'entrenador merengue va treure el seu millor
equip i va jugar de la millor manera per fer-li mal al Barça, va seguir jugant
igual tot i estar per sota en el marcador. A punt va estar el Barça de tancar
el partit en un parell de jugades, però el Madrid va seguir jugant igual, i
així va acabar golejant al líder, un líder sense presència, feble i que va
sortir del Bernabéu ferit, no de mort però si tocat.
La plantilla és la és, però un mira a la banqueta i busca
nivell i no el troba, els canvis del Bernabéu van ser Rakitic, Pedro i Sergio
Roberto però poc més hi havia a la banqueta i a la grada amb l'excepció d'Alba,
poca cosa hi havia per intentar aixecar el partit. Algun dia caldria demanar-li
explicacions a Zubizarreta pels fitxatges de Vermaelen, Douglas, etc.
La temporada gairebé acaba de començar, hi ha temps per
corregir errors encara que aquest no sigui el camí.
Visca el Barça.
No hay comentarios:
Publicar un comentario